Neorrealisme
Italià
context històric
Es situa a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Va revolucionar ètica i estèticament el cinema de tot el món i va influir en literatura. Era un corrent bastant eclèctic.
Amb la caiguda del feixista s’elimina la censura cinemàtica. En el passat el cinema era tot igual, es feia servir com a eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.
Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.
Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes ja que no eren tant patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.
Tot i així no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.
Característiques conceptuals
Punt de vista objectiu, directe.Rebutgen la màgia.
Ho volien representar tot tal i com era. No exclouen elements de la realitat.
Argument: era un tema social, proper a la classe treballadora. Plasmaven una transparència envers la realitat com mai s’havia mostrat, criticava la societat.
La figura del cineasta canvia, fan cinema per mostrar la realitat i mostrar les coses. Nens com a espectadors de com es el món. Van eliminar les regles estrictes del guió i feines servir la improvisació. Finals infeliços.
Fonamentalment dramàtiques i no comercials.
Els actor no eren professionals, explicaven la teva vida tal com eren, no actuaven. Pressupost baix, fer escenes llargues sense talls per expressar millor la realitat.
Aspectes tècnics: trames ambientades en els sectors més desafavorits. Actors professionals i no professionals. No tenien recursos, per tant ambientades en ambients naturals.
Imatge i participació de la dona. Mitjans eren senzills i sobris a causa de la postguerra.
Llum natural. So no en directe, ús del doblatge. Gravacions de mà. Sense disseny de producció i equip de producció semblant a dels documentals
Pel·lícules
