PANORÀMIC
One minute forever
L'exposició d'Erwin Wurm, One minute forever és una exposició interactiva. Tracta d'escultures fetes en un minut però que restaran en el temps per sempre gràcies a la imatge.
En aquesta exposició vam poder participar integrament realitzant per nosaltres mateixos obres (escultures/imatges).
Les escultures, protagonitzades pels visitants, prenen forma de fotografia, vídeo o instal·lació i estableixen relacions improbables entre persones i objectes amb postures impossibles de sostenir durant molt temps. L’accident s’anuncia així com una nova línia divisòria entre el bell i el sinistre.
En paral·lel a aquestes situacions, modestes en escala i d’estètica domèstica, Wurm ha realitzat treballs a partir de modificacions espectaculars de vehicles i edificis. Al llarg de la seva obra, l’humor surreal, i fins i tot irreverent, adopta un necessari caràcter instructiu: si us plau, proveu de fer això a casa.
L'exposició està comissariada per Andrés Hispano.
.png)
.png)
El dit a l'ull
És una selecció internacional d'artistes que són testimonis de la fotografia inconscient.
Roberto Huarcaya porta grans fulls de paper fotosensible a la selva amazonica i deixa que la claror de la lluna o els llamps impressionin l'ombra d'arbres i matolls.
Joachim Schmid treballa amb les fotos llançades a les escombraries i recuperades tot passejant per diferents ciutats.
Philip Schuette aprofita la massificació d'imatges disponibles a Internet.
Sylvie Bussières deixa que una grafia automatica i espontania repliqui els grafismes inesperats de la natura.
Blanca Viñas manipula les tripes del dispositiu fotografic per tal de trencar l'ortodoxa optica i mecanica de la camera.
Andreas Müller-Pohle explora una fotografia gestual, captant instantánies sense mirar pel visor. Christian Allen penja al coll de la seva gateta Nancy Bean una camera automatica amb un disparador programat per a captar imatges a mesura que recorre l'interior de la casa i el barri més proper.
Luis Gordillo realitza un mural amb una pila de fotos que es van mullar
durant una forta tempesta de la mateixa manera que Francele Cocco transforma el desastre imprevist en oportunitat.
Miguel Angel Tornero barreja diversos arxius d'imatge i fa que una aplicació els fongui generant monstruositats inesperades.
El llegat Afrofuturista
L'exposició "El llegat Afrofuturista" introdueix diferents artistes que, a través de les seves obres, connecten amb l'imaginari afrofuturista, sorgit a mitjans del segle XX i en continuen el llegat.
El conjunt d'obres amb diferents estètiques es troba a la Roca Umbert, el aquestes es pot veure representada l'anticipació del futur i reflecteixen les incerteses que presenta, al mateix temps que revisen el passat i els presents canvis culturals en aquest context.
'exposició està comissariada per Mercè Alsina.
Les obres exposades són de John Akomfrah (1957), Nuotama Bodomo (1988), Osborne Macharia (1986), Fabrice Monteiro (1972), Jacque Njeri (1990), Lola Flash (1959), C.J. Obasi (1985), Janeen Talbott (1989) i Aloaye Norris Adoro (1973).
Visitar aquesta exposició suposa veure des d'un altre punt de vista el món africà, deixant de banda la mirada colonialista i centrant-se en el futur, l'afrofuturisme.
No place like home
Una llar confortable és, segurament, un espai lliure de temors i inseguretats. És una fortalesa, la consistència de la qual depèn del fet que no es qüestionin els seus fonaments.
Aquesta expossió també està comissariada per l'Andrés Hispano, i està creada per l’artista polonesa Weronika Gęsicka (1984) treballa des de la fascinació, l’arxiu i la memòria en una elaborada desconstrucció de tot el que representa la llar, aquesta idea de llar que ens va arribar des de la publicitat, la propaganda i les pantalles.
A partir de fotografies manipulades, collages, instal·lacions i escultures, Gęsicka reflexiona sobre les implicacions d’una estètica domèstica que mai ha estat innòcua ni innocent. I ho fa amb un particular sentit de l’humor, crític i sofisticat.
Aquesta és la seva primera exposició a Catalunya i a l’Estat Espanyol.