Expressionisme
context històric
Per entendre l’esclat expressionista no s’ha de perdre de vista el context històric. El positivisme del segle XIX va elaborar el mite del progrés indefinit de la societat capitalista. Ara bé, la crisi cultural dels segles XIX i XX va fer-se present i el progrés sense límits va fer implosió. Així, l’expressionisme neix sobre una base de protesta i crítica de la societat burgesa. És a dir, l’expressionisme representa la consciència més evident d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint.
. Aquesta guerra va significar el sacrifici inútil de milions de joves alemanys morts, mutilats o mentalment trastornats després del seu pas pels camps de batalla. La derrota va tenir unes conseqüències terribles per Alemanya. Al tractat de pau de Versalles (considerat pels alemanys com una cruel humiliació, una venjança dels vencedors i un càstig desproporcionat) Alemanya fou considerada com l'única responsable de l'inici del conflicte i castigada a cedir el seu imperi colonial i a pagar unes gegantines indemnitzacions per les morts, mutilacions i destrosses materials causades pel seu exèrcit. Això va sumir Alemanya en una gravíssima crisi econòmica que va enfonsar a la major part de la població en una pobresa i una misèria desconeguda en aquest país. Per si no n'hi hagués prou els alemanys foren humiliats amb la pèrdua de territoris i la reducció al mínim del seu exèrcit. Tot plegat va provocar un ambient de crisi moral, caracteritzat per l'horror, el pessimisme, la humiliació, la ràbia, la impotència, el desconcert i la desorientació. En aquest ambient apareixen per un costat el moviment expressionista i per l'altre el nazisme.
Amb la caiguda del feixista s’elimina la censura cinemàtica. En el passat el cinema era tot igual, es feia servir com a eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.
Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.
Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes ja que no eren tant patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.
Tot i així no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.
Característiques
L'expressionisme amb caràcter general sol ser entès com un estil artístic caracteritzat per la deformació de la realitat per a expressar-se de forma més subjectiva, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.
L'expressionisme alemany, amb els seus colors violents, la seva temàtica de soledat i de misèria, pretenia reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació i de renovar els llenguatges artístics.
Per aquest motiu defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida –allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit–. Intentà reflectir una visió subjectiva, per mitjà d'una deformació emocional de la realitat, a través del caràcter expressiu dels mitjans plàstics, obrint els sentits al món interior.
Com a reflex de les circumstàncies històriques en que es va desenvolupar, l'expressionisme mostrà el pessimisme i l'angoixa existencial de l'individu, que a la societat moderna, industrialitzada, es veu alienat, aïllat.
Així, mitjançant la distorsió de la realitat pretenien impactar a l'espectador, arribar al seu costat més emotiu. Posteriorment molts artistes expressionistes evolucionaren cap a la "nova objectivitat", una nova avantguarda més realista, tot i que manté una certa distorsió o caricaturització de la realitat, però amb unes intencions de crítica social i política similars a les del realisme socialista soviètic.
Pel·lícules
