El còmic
El terme còmic és una adaptació de la paraula anglesa còmic (aquesta significa graciós), i és equiparable a una historieta o una novela gràfica. Aquest, avui dia és considerat el novè art de les Belles Arts, i aquest és un mitjà d’expressió i comunicació que serveix per transmetre un missatge determinat per l’autor.
El còmic per tant, és una forma d’expressió artística que consisteix en una sèrie d’il·lustracions disposades de manera contínua que mostren al lector un relat d’algun tipus.
Característiques
-
ORGANITZACIÓ SEQÜENCIAL: El còmic està format per una seqüència vinyetes ordenades de manera que expliquen una acció.
-
LLENGUATGE COL·LOQUIAL: El llenguatge verbal intenta ser natural, un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.
-
UTILITZACIÓ DE CODIS PICTOCINÈTICS: Utilització de senyals o imatges per representar el moviment d’una escena, com ara les línies cinètiques.
-
UTILITZACIÓ DE CODIS AUDIOPICTÒRIC: Els sons es simbolitzen de manera gràfica com per exemple amb onomatopeies com: Baff, Pum, etc.
-
GUIÓ I DIBUIX: Aquests requereixen dues figures molt importants; l’escriptor i el dibuixant. Desenvolupen l’aspecte narratiu i el plàstic.
-
TEXTOS PLÀSTICS: Un altre element molt important és la disposició i format dels textos que hi apareixen, aquests elements conformen una funció més expressiva que literària. Per exemple les bafarades, que poden significar un pensament, o el format d’un text, aquest pot ser de mida gran, això podria significar un crit o un soroll estrident.
-
CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols serveixen per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la representació d’una bombeta quan algú té una idea.
-
ESPAI I TEMPS: Mitjançant la seqüència de vinyetes fa la sensació del pas del temps i espai que exposa la imatge.
Història
Per descobrir l’origen del còmic ens hem d’ubicar molts anys enrere, concretament als papirs de l'antic Egipte, els gravats d’atuells grecs, els frescos de l’imperi Romà, la pintura i els manuscrits medievals, aquests són alguns exemples de petites històries il·lustrades, encara que alguns experts diuen que aquestes no es poden considerar còmics degut a que no tenen cap intenció de continuació.
El còmic és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l’evolució de la prensa com a primer medi de comunicació en massa, amb l’aparició de l’empremta al 1446 i la litografia al 1789.
Trobem 3 grans precursors d’aquests al segle XIX van ser:
-
Rudolphe Töpffer: Al 1825 il·lustrava relats que escrivia per als seus alumnes, publicats en 1832 i 1837 quan es publica la primera historieta exitosa.
-
Wilhelm Busch: Al 1860 publica la història d’un ratolí que es dedicava a perturbar a la gent
-
George Colomb (Christopher): Al 1889 publica La Famille Fenouillard, Le Sapeur Camember, Le Savant Cosinus, etc.
Cap al 1862 a Anglaterra, Francis Barlow utilitza bafarades semblants a banderes o rúbriques a la seva propaganda. Més endavant al 1732 la història William Hogarth contribueix a la il·lustració moralista.
Tant a Europa com a Estats Units recorren a diferents incentius per atreure a la major quantitat de lectors i aconseguir controlar el mercat. Llavors, en aquest context sorgeixen les sèries primàries que van establir les bases del còmic actual van ser Hogan’s Alley al 1895, de Outcault protagonitzada per THE YELLOW KID, el 8 d’abril al 1893, The Katzenjammer Kids de Rudolph Dirks al 1897 i Happy Hooligan de Frederick Burr Opper al 1899.
A partir d’aquesta etapa, al segle XX podem considerar que va ser l’etapa d’or pel còmic, degut a que van incrementar les tires diàries a la premsa, els comics books i els superherois, això fa que experimenti una ràpida expansió internacional.
-
POLICÍAC: Compta amb relats de detectius que intenten investigar i averiguar l’autor d’un crim.
-
HUMORÍSTIC: El seu guió o plantejament està pensat per fer riure. Acostumen a plantejar una situació que causa gràcia, ja sigui per l'estupidesa dels personatges, com per l'absurditat de la situació.
-
D’AVENTURES: Explica relats fantàstics amb reptes que l’heroe ha de superar.
-
CIÈNCIA FICCIÓ: Aquest recrea ambients futuristes on la tecnologia i les seves conseqüències ofereixen reflexions estètiques, polítiques o socials, com per exemple viatges espacials, noves formes de vida...
-
BÈL·LIC: Aquest tipus de relat està ambientat a les guerres modernes de principis del segle XX.
-
ERÒTIC/ PORNOGRÀFIC: Aquest mostra històries amb continguts per adults i històries eròtiques.
-
MANGA: Aquest és una variant japonesa caracteritzada pel seu estil, narració i editorial propia.
-
TERROR: Explica històries de terror o suspens.
-
ROMÀNTIC: El tema principal és l'amor romàntic que sorgeix i es desenvolupa entre dos persones. En aquest tipus d'historietes poden existir altres subtrames, però han de girar al voltant del tema referent a a l'enamorament.
-
ESPORTIU: A la dècada del 1950 a la revista Tintin, es va publicar relats breus inspirats a la vida real de diversos esportistes.
Gèneres
-
VINYETA: Requadre delimitat per línies negres que representa un instant de la historia.
-
BAFARADES: és una convenció específica dels còmics i caricatures, destinada a integrar gràficament el text dels diàlegs o el pensament dels personatges en l'estructura icònica de la vinyeta. Aquest apunta a un personatge determinat, al qual s'atribueix el seu contingut sonor. Segons el seu contorn pot ser una conversa, un crit, una conversa conjunta, un pensament, un xiuxiueig…
-
CARTELA: És la veu del narrador, i usualment es col·loca a la part superior de la vinyeta. Aquesta pot ser rectangular.
-
CARTUCHO: És una bafarada específica, generalment de forma rectangular, col·locat en la part superior de la vinyeta i el fons de la qual és d'un color diferent a les bafarades “corrents”. Literàriament també se'l coneix com didascalia. La seva funció és servir com a suport a la narració, assenyalant canvis de temps, lloc, etc.
-
ONOMATOPEIA: Es la formació de mots a partir de la imitació de sons naturals normalment utilitzada als còmics. També és una forma d’afegir dinamisme a la seqüència.
-
GUTTER/CALLE/CARRER: El carrer té com a funció bàsica i primordial el separar les vinyetes entre sí amb la finalitat de mantenir ordenada d’una pàgina.
-
VINYETES FLOTANTS: Aquest tipus de vinyetes no tenen límits. No hi ha un requadre que les delimiti.
Les altres vinyetes que es troben al voltant d'aquesta “vinyeta flotant”, poden trepitjar el dibuix d'aquesta, o algun element poden quedar sobre altres vinyetes que sí que estiguin delimitades.
-
A SANG: Es refereix a una vinyeta sense marge, en la qual s’utilitza tota l’amplada de la pàgina. Així doncs, s'utilitzen per a situar al lector en un lloc, enquadrar a diversos personatges o simplement fer una imatge més completa en tenir més espai per a dibuixar, indiferentment del seu contingut.
-
SLASH PAGE: Aquestes vinyetes ocupen tota la pàgina o poden ser fins i tot a doble pàgina.
També solen anar a sang, hi ha molt més espai per a la imatge i per tant fa una major impressió. Aquestes s'utilitzen per a moments importants, d'acció o de presentació d'un escenari.
-
LÍNIES CINÈTIQUES: Podem diferenciar entre:
- HORITZONTALS: Normalment indique moviments ràpids a l’esquerra o la dreta.
- VERTICALS: Poden utilitzar-se per donar èmfasi a el que està dient un personatge.
- DIAGONALS: Podrien descriure èmfasi o moviment depenent de l’acció.
Elements
