GLOSSARI
Fotografia:
Nítid: Que té una gran netedat, claredat i transparència
Fora de camp: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena.
Balanç de blancs: És un control de la càmera que serveix per equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objecte que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre.
Profunditat de Camp: és fins on està enfocada la imatge.
Composició: És el conjunt de línies principals sobre les quals s'organitza l'espai on se situen els elements visuals.
Pes visual: Disposició dels elements compensada i equilibrada que permet dirigir la mirada cap a una zona d'interès concreta.
Diafragma: Part de la càmera que determina de l'apertura d'aquesta per deixar passar una determinada quantitat de llum.
Velocitat d’obturació: El període durant el qual està obert el obturador d'una càmera fotogràfica.
ISO: La sensibilitat de la càmera, on es pot ajustar la forma d'interactuar amb la llum, és a dir la quantitat de llum que s'absorbeix.
Obturador: Peça de la càmera que controla la llum a l'hora de fer una fotografia.
Ràfaga: Col·lecció de fotos una darrere l'altre, fetes juntes.
Simetria: Correspondència de posició, forma i mida, respecte a un punt, una línia o un pla, dels elements d'un conjunt o de dos o més conjunts d'elements entre si.
Angulació:
Pla Contrapicat: Una imatge en pla contrapicat està feta des de un angle inferioritat respecte el subjecte enfocat.
Pla Nadir: és un pla completament des de sota el subjecte.
Pla Picat: Una fotografia en pla picat està feta des de un angle superior al subjecte.
Pla Zenital: es troba en un angle fet paralel·lament al terra.
Moviment de càmera:
Panoràmica:Moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix (horitzontal, vertical o diagonal), sense moure-la de lloc.
Travelling: Tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. Pot ser frontal, lateral, vertical o circular.
Moviments lliures: Com ja ho diu, es tracta de fer moviments lliures, sense seguir cap patró.
Càmera en mà: És un moviment associat inicialment al punt de vista subjectiu, donat que es transmeten les vibracions de la càmera a l'espectador.
Steadycam: És el moviment lliure de la càmera. S'aconsegueix amb un sistema de suspensió o absorció del moviment, que permet realitzar seguiments d'objectes en moviment en situacions on un traveling no és viable
Zoom: Permet situar-se més aprop o més lluny dels objectes sense necessitat de desplaçar la càmera.
Tipus de pla:
Gran pla general: Mostra un gran escenari, un paisatge o una multitud.
General: Presenta la figura humana en un espai ampli.
Mitjà: Mostra el personatge de cap a cintura.
Americà: El personatge queda tallat a l'alçada dels genolls
Primer pla: Pla exclusiu del rostre del personatge
Pla detall: Presenta un detall que a simple vista pot passar desapercebut.
Corrents fotogràfiques:
Pictorialisme: És un corrent fotogràfic artístic l’objectiu principal del qual era arribar a tenir el valor tan important que tenien la pintura i l'escultura. Els pictorialistes consideraven que les seves fotografies no eren un mitjà de la reproducció de la realitat, sinó obres d'art. En definitiva, el pictorialisme creu que el pintor crea i el fotògraf es limita a registrar.
Nova objectivitat: Després de la guerra la fotografia es convertí en un mitjà privilegiat de captar la realitat sense manipulació. Els fotògrafs alemanys crearen un tipus de fotografia basada en la nitidesa de la imatge i la utilització de la llum com a mitjà expressiu
Fotoperiodisme: El reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
Nova visió: Pràctica artística autònoma amb les seves pròpies lleis de composició i il·luminació. Aquesta nova mirada es basa en l'ús d'enquadraments sorprenents, en la recerca del contrast en les formes i en la llum, en l'ús de plànols en picat i contrapicat...
Fotomuntatge: El fotomuntatge és la tècnica que consisteix a combinar dues o més fotografies amb l'objectiu de crear una nova composició. Aquests és utilitzat especialment en aquelles circumstàncies en les quals es busca obtenir determinades imatges que de cap manera podrien aconseguir-se a partir d'una fotografia natura.
Dadaisme: El Dadaisme va ser un moviment sorgit a Zurich el 1916. Es va caracteritzar per manifestacions provocadores en les quals els artistes pretenien destruir l'art, creant l’antiart, una lluita contra tot el preestablert, és a dir, que l'art ha de ser un acte de rebel·lia, com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.
Futurisme: És un moviment fotogràfic que es basava en la idea de velocitat. La idea màxima de bellesa futurista. Trenca amb la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l’art. Tenia dos temes dominants, la màquina i el moviment. Els artistes representen aquesta idea de velocitat a través de la repetició seriada del mateix objecte. Aquesta repetició provocava en l’ull la sensació de moviment.
Surrealisme: El seu objectiu és captar i expressar l'essència i les inquietuds del ésser humà a través de tècniques i temàtiques fotogràfiques que facin referència al món del inconscient, l’irracional i dels somnis. L’idea és el més important per tal de poder realitzar aquest tipus de fotografies. Es tracta que la raó no intervingui.
Street photography: Protagonitzada per la condició humana en llocs públics. No requereix la presència d'un carrer ni d'un entorn urbà. Encara que les persones en general són els principals subjectes en aquest marc fotogràfic, l'absència de persones, la seva petjada, o elements propis d'entorns urbans amb caràcter estètic o de denúncia apareixen també en múltiples ocasions.
Fotografia d’autor: La fotografia d’autor es basa en comunicar alguna cosa emocional, crítica, positiva o negativa… que convidi a reflexionar i pensar, ja que en aquestes obres solen haver molts discursos, significats i sentits diferents. Aquest tipus de fotografia es treballa sobre la subjectivitat de l'artista, amb la seva intencionalitat i artisticitat, sense tenir en compte la técnica ni cap fotografía en particular. El seu producte final més habitual és l’assaig fotogràfic.
Escola de Düsseldorf: Grup de fotògrafs que van estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf durant la dècada de 1970 i es van dedicar a les imatges industrials en blanc i negre.
Provoke: Revista de fotografia japonesa de premsa petita experimental fundada el 1968 per crítics i fotògrafs. Va ser "una plataforma per a una nova expressió fotogràfica", "per alliberar la fotografia de la submissió a el llenguatge de les paraules", "que s'oposava a l'establiment de la fotografia".
Conceptes:
Fotografía: Técnica de obtenció d'imatges per la acció química de la llum sobre una superfície amb unes característiques determinades.
Llenguatge Audiovisual: Comunicació que transmetem a través dels sentits de la vista y de la oída.
Art Contemporani: L'art contemporani sol referir-se a obres originades a partir de la meitat del segle XX.
Corrents Artístiques: Conjunt de tendències estètiques visibles en les obres d'arte d'un període determinat que comparteixen característiques formals, tècniques y filosófiques.
Publicitat: Forma de comunicació que intenta incrementar el consum d'un producte o servei, i insertar una nova marca o producte dins del mercat de consum.
Comisari/a d'art: Persona que construeix el discurs d'una exposició d'art, seleccionant objectes i arranjar-los per tal d'obtenir l'efecte desitjat.
Publcititat:
Target: "objectiu". En l'àmbit del màrqueting es refereix al públic, objectiu de les nostres accions. A qui ens dirigim.